en quim

En Quim i jo fa anys que ens coneixem. Filòleg com jo, de la mateixa promoció que jo, però llicenciats per universitats diferents, vam coincidir com a becaris a la Secció Filològica de l’IEC. Però aleshores només ens coneixíem de vista perquè treballàvem a sales diferents.

En Quim i jo ens hem anat coneixent a còpia dels anys perquè coincidim a la mateixa discoteca de sempre. Jo hi vaig molt de tant en tant, algun dia per Nadal, Setmana Santa o durant els mesos de juliol i agost, que és quan el meu cos pot suportar dormir poques hores. Ell n’és gairebé veí, i es pot dir que hi va cada dia com qui, després de sopar, va a fer la copa. El temps l’ha fet un parroquià del local, d’aquells que no paguen entrada i els cambrers conviden a beguda. Quan ens veiem tenim una alegria sana: com qui troba algun familiar o amic després de molt de temps sense veure’s. No cal trucar-nos, sabem que ens trobarem allà i ja està.

En Quim és una persona que, quan parla, et va escopint. A qui li agrada que quan l’altre li parli el vagi ruixant? Estic segur que en això no m’aparto de la majoria. Però encara que t’escupi val la pena sentir en Quim. Parla de pressa, amb una loquacitat que poca gent té, i els posats que fa, quan parla, són exagerats i divertits. En Quim és un xicot sensible i, alhora, una mica nerviós.

No sabria dir de quants temes hem parlat en Quim i jo. Un fotimer. Alguns d’ells es van repetint al llarg del temps, com quan va deixar de fumar tres paquets al dia en sec i va tenir una crisi d’ansietat tan forta que va haver d’estar tres mesos de baixa. O com quan un alumne li va posar una denúncia dient que en Quim havia abusat sexualment d’ell i evidentment mentia, perquè en Quim no faria una cosa així. Fins i tot hi ha temes que, a còpia de tractar-los, han anat evolucionant amb el temps, com nosaltres. A vegades són qüestions referides a la docència, altres vegades són qüestions referides al món mascle.

Darrerament, en Quim i jo sempre traiem el mateix tema: la sort que hem tingut de viure l’ambient en una Barcelona al voltant de la celebració dels Jocs Olímpics, perquè ara les coses han canviat molt. Abans els bars i les discoteques eren uns llocs destinats exclusivament a lligar, veies la gent entrar sola als locals i al cap d’una estona marxaven de dos en dos. Aquests llocs eren com fàbriques d’aparellar gent. Ara no, la gent va tan empastillada i enfarinada que aquests espais nocturns han esdevingut veritables aparadors per fer-se veure. La gent parla poc, la gent riu menys, només va a lluir el cos perfecte i para de comptar. Ara la gent prefereix lligar per internet. Realment patètic. Tots hem lligat per internet alguna vegada, fins i tot jo, però en Quim i jo coincidim en el fet que sempre hem entès els xats com una cosa més. I ja està. La virtualitat és un artifici que s’ha creat per analogia amb el món real, i que en cap cas no ha d’arribar a substituir-lo. Les discos s’han creat, sí, per a intercanviar alguna cosa més que una mirada distant amb la resta de la gent. D’altra banda no valdria la pena l’esforç de tantes hores de son, peles i ingesta d’alcohol perdudes.

-A mi, això em fa molta pena –em diu en Quim-. El dia que això es converteixi definitivament en una vitrina, deixaré de venir.
-Ens fem grans –faig jo.

Últimament, en Quim té un amic brasiler que és xapero i que va a la discoteca a buscar clients. Té una vintena d’anys i és lleig com un pecat: sembla una cabra salvatge. Se’l veu bona persona, tot i que una mica arrauxat: va amunt i avall de la discoteca ballant com si li agradés la música, quan en realitat no para de moure’s per cridar l’atenció i que algú piqui l’ham. En Quim em comenta que aquest xicot no és gai: un dia va venir amb la seva xicota per ensenyar-li on treballava i la hi va presentar. En Quim m'ha dit que quan el xaval veu una noia, perd l'oremus. I és que fer de xapero és un modus vivendi com tants d’altres.

-És un bon nano. A vegades li he pagat alguna cervesa. N’està, d’agraït! Cada dia ve a saludar-me, i em presenta els seus amics brasilers, també xaperos. Crec que es pensa que sóc el seu xulo –em comenta, rient. I mentre l’observem riallers, el xicotet ens pica l’ullet i se’n va a l’altra banda de la discoteca tot ballant desficiosament.

En Quim és una persona divertida. Amb ell sempre hi ha algun tema per conversar. A vegades, si vaig a la discoteca i no el veig, el trobo a faltar. Sí, forma part d’un espai i d’un temps que he dedicat a les meves distraccions nocturnes.