el que haurien de saber els intel·ligents

Conta Alain de Botton que, segons Michel de Montaigne, tant Aristòtil com Varró foren grans erudits però no savis, perquè la filosofia impressionant d'Aristòtil i de Varró no se centra en tot allò que pot ajudar la persona a viure bé, feliçment i moralment parlant:

"Quin bé els va fer tanta erudició, a Varró i a Aristòtil? Els va alliberar de les malalties? Els va estalviar desgràcies com ara ser proscrit? La lògica, els alleujava els patiments de la gota?"

I més endavant Montaigne escriu:

"Torno de bona gana al tema de l'absurditat de la nostra educació: el seu objectiu no és fer-nos més savis, sinó erudits. I l'assoleix. No ens ensenya a cercar la virtut i a abraçar la saviesa: imprimeix en nosaltres el seu corol·lari i la seva etimologia...
Preguntem: "Sap llatí o grec?", "Sap escriure prosa i poesia?". Però allò que de debò compta, ho deixen en darrer terme: "S'ha tornat més bona persona i més savi?". S'hauria de cercar no pas qui sap més coses, sinó qui les sap millor. Treballem merament per omplir el cervell, i deixem buits la comprensió i el sentit del que és correcte i del que és incorrecte".

Alain de Botton es pregunta què haurien hagut d'aprendre els alumnes segons Montaigne, i quina mena d'exàmens haurien pogut avaluar aquella saviesa que tenia en ment, força distants de les habilitats mentals del pobre Aristòtil i el pobre Varró.

Les preguntes dels exàmens haurien versat sobre els reptes de la vida quotidiana: amor, sexe, malaltia, mort, fills, diners i ambició.

Alain de Botton proposa un examen de la saviesa segons Montaigne. Tant de Botton com Montaigne gaudeixen amb la perspectiva de veure que els qui fins aleshores havien estat considerats incompetents passarien a ser reconeguts com a més intel·ligents, més intel·ligents que els que fins aleshores havien estat més venerats.

L'EXAMEN DE LA SAVIESA SEGONS MONTAIGNE

1. "Fa set o vuit anys, a dues llegües d'aquí, hi havia un home, que encara avui dia és viu: feia temps que la gelosia de la seva dona no el deixava viure; un dia que, en arribar de la feina, ella el va rebre amb les queixes habituals, es va enrabiar tant que, tot d'una, amb la falç que encara tenia a la mà, s'amputà aquell membre que a ella la desassossegava tant i l'hi llançà a la cara." (Essais, II.29)

a) Com s'haurien de solucionar les baralles domèstiques?
b) Diries que la dona es queixava o que mostrava afecte?

2. Considera aquestes dues citacions:
"Vull que la mort em trobi plantant les cols, ni amoïnat perquè arriba, ni perquè no les he acabades de plantar." (Essais, I.20)
"Amb prou feines sé distingir les cols dels enciams." (Essais, II.17)

Quina de totes dues és una aproximació més sàvia a la mort?

3. "Seria més pràctic i més cast explicar a les dones des de ben aviat aquesta realitat vital [la mida del penis] tal com és, més que no pas deixar que la seva imaginació exaltada faci conjectures: les seves esperances i desigs les porten a imaginar penis extravagants tres vegades més grossos del que els tenim en realitat... Quin mal que fan aquelles pintades representant uns genitals enormes que escampen els xicots per les parets de corredors i escales dels nostres palaus! D'allà sorgeixen aquests cruels malentesos sobre les nostres capacitats naturals." (Essais, III.5)

Com s'ho farà per plantejar el tema, un home amb una "realitat vital" petita?

4. "Sé d'un terratinent que una vegada va fer una festa al seu saló i després, al cap de sis o set dies, va dir, per fer el plaga (perquè el que deia no era veritat) que al banquet s'havia servit pastís de gat; una de les dames més joves de la festa es va horroritzar tant que va agafar forts dolors d'estómac i febre: va ser impossible salvar-la." (Essais, I.21)

Analitza com es distribueix la responsabilitat moral.

5. "Si parlar amb un mateix no fos de boig, no passaria un sol dia sense que em digués a mi mateix, contra mi mateix: "Ets una merda!"" (Essais, I.38)
"La més grollera de les nostres afliccions és menysprear el nostre ésser." (Essais, III.13)

Quant d'amor ha de tenir un per a si mateix?

Alain de Botton i Montaigne diuen que fer exàmens que valoressin la saviesa més que no pas l'erudició donaria com a resultat, molt probablement, un reordenament immediat de la jerarquia de la intel·ligència; i, sorprenentment, una nova elit.

Se us acut alguna pregunta més per a l'examen?