tractar amb gent difícil
Llegeixo, a Dealing with Difficult People, de Roy Lilley (Kogan Page Limited 2006), que la raó per la qual tenim problemes a la feina és que ens permetem ser enganxats emocionalment. Què ens fa estar enganxats emocionalment a la gent difícil? Vet aquí les males creences que ens fan que topem amb ells:
Al llibre, també es repeteix que no ens agafem res personalment. I que hi ha set personalitats difícils a qualsevol àmbit de treball. Totes set porten problemes, però que, com que els companys de treball no es trien i cal treballar amb ells tant si volem com si no, hi ha alguns consells bàsics per sortir-nos-en amb la nostra. El lema del llibre és: "no hi ha cap persona difícil, només hi ha gent que hem d’aprendre a tractar". Resumeixo les personalitats i els consells que dóna a continuació:
1. ELS HOSTILS, AGRESSIUS, BEL·LIGERANTS i OFENSIUS
Són els més alarmants i abominables perquè sovint gallegen i són uns monstres del control. Es poden subdividir en tres tipus:
a) ELS TANCS SHERMAN: Representen el que una personalitat hostil fa: surten carregant, són abusius, intimidatoris i aclaparadors. Ataquen comportaments individuals i característiques personals; bombardegen amb crítiques i arguments implacables; aconsegueixen els seus objectius a curt termini, però a costa de perdre amics i d’erosionar a llarg termini les relacions personals. També, tenen una necessitat imperiosa de manifestar-se a si mateixos i als altres que el seu punt de vista del món és el correcte. Així, tenen un fort sentit de com han d’actuar els altres, i no tenen por de dir-ho. La millor arma dels Tancs Sherman és l’agressivitat i la confiança. El lema bàsic d’un Tanc Sherman és: “si jo puc donar a entendre que tu ets dèbil, vacil·lant o equívoc, aleshores jo semblaré, a mi i als altres, fort i segur”.
b) ELS FRANCTIRADORS: No fan tant mal com els Tancs Sherman, però també són mortals. Prefereixen un atansament a cobert. Rere una façana de simpatia, sempre ataquen amb llançaments a l’atzar, l’ús d’insinuacions i bromes verinoses. Són uns constrenyedors socials perquè creen un lloc protegit des del qual poden atacar els objectius amb ira o enveja. Aparellen els seus míssils verbals amb senyals no verbals d’alegria i amistat; això crea una situació on cada contestació que se’ls dóna pot semblar un acte agressiu, la qual cosa fa que hom sembli qui ataca quan realment hom s’està defensant. Com els Tancs Sherman, els Franctiradors pensen que queden bé fent quedar els altres malament. Tenen un fort sentit del que els altres han de fer, però els seus comentaris feridors sovint allunyen més els companys que no pas donen bons resultats.
c) ELS EXPLOSIUS: Es caracteritzen per atacs de còlera que semblen sota control. Les enrabiades sobresurten de cop a les converses i les tertúlies que semblen començar amistosament, i neixen quan els Explosius se senten físicament o psíquicament ferits. En la majoria dels casos aquesta resposta fatal és primer amb ira i després amb culpes i recels.
2. ELS RONDINAIRES i ELS GEMEGOSOS
Els Rondinaires es queixen per no-res però mai no actuen ni canvien res. És com si els agradés tenir sempre alguna cosa per queixar-se. No tenen queixes importants. A vegades fan una queixa d’un problema real, però no tenen cap interès per solucionar el problema. Les queixes constants fan que la gent que hi ha al voltant se sentin a la defensiva. Els Rondinaires es veuen a ells mateixos com a individus sense poder, preceptius i perfectes: això fa que converteixin un problema fàcil en una queixa. El seu sentiment d’impotència fa que ells pensin que no poden canviar res, i per això pensen que és millor queixar-se als qui ells pensen que poden canviar les coses. La seva actitud preceptiva els dóna el recte sentit de com han de ser les coses, i qualsevol desviació d’aquest sentit produeix la queixa. La queixa és per als Rondinaires una via per a confirmar que ells no estan al control o no són responsables de coses que s’han fet malament, i això els reafirma en el perfeccionisme i les ganes de tornar-se a queixar.
3. ELS CALLATS i ELS INDIFERENTS-SENSE-RESPOSTA
Els Callats tenen una situació desagradable de tancament. El silenci i la manca de resposta són, en primer lloc, una arma defensiva per tal d’evitar de mostrar com són i, per tant, evitar que algú els renyi; en segon lloc, poden ser usats com a agressió, un artefacte ofensiu que fereix denegant qualsevol accés. A vegades, el silenci és una manera d’evitar la pròpia realitat. El silenci pot ser una màscara de la por, de la fosca ira o, fins i tot, d’un refús malèvol a cooperar.
Perquè callen, és difícil tractar els Callats: no se senten capaços per parlar obertament i, quan parlen, noteu que ho fan enmig llargues pauses a causa de la manca de confiança que tenen amb ells mateixos i amb les seves vides. Això pot resultar una interrupció de la comunicació, la qual cosa condueix a una interacció improductiva.
4. ELS CADELLS I ELS CONFORMISTES
Els Cadells volen ser amics amb tothom, els agrada l’atenció: sempre són raonables, sincers i encoratjadors. El mètode per a guanyar l’acceptació de tothom consisteix a dir coses que satisfan l’oïda, sovint amb humor. Els Cadells presenten un problema quan un s’adona que estan d’acord amb els teus plans només per a decebre’t i fallar-te: la seva forta necessitat de donar i rebre amistat pot xocar amb els aspectes negatius de la realitat. Més que fer amics o perdre’n, els Cadells es comprometen a accions que ells no poden seguir o senzillament mai no seguiran.
5. ELS NEGATIUS
Els Negatius són una influència corrosiva per als grups i un descoratjament per a l’individu. No només no estan d’acord amb el grup, sinó que són els primers a criticar qualsevol projecte. Sovint també són escèptics. Posen pegues per qualsevol cosa que es diu. Sovint fan adeptes i l’ambient es torna en una negativitat crònica. A dins qualsevol Negatiu sempre hi ha persones amb conflictes interns. Venint d’un sentiment de no tenir poder sobre la pròpia vida, els Negatius són incapaços de treballar sense la decepció dels humans. Tot i que estan profundament amargats amb la vida i amb com aquesta els tracta, són capaços de treballar molt bé. Tanmateix, si no estan controlant directament el projecte, aquest fracassarà perquè creuen que no hi ha ningú que el pugui portar a terme com ho fan ells.
6. ELS SET-CIÈNCIES
Tenint una profunda necessitat d’ésser reconeguts a partir de les seves habilitats intel·lectuals, els Set-ciències poden ser avorrits. Poden provocar al grup de treball sentiments d’ira o ressentiment. Els Set-ciències pateixen de vanitat o possiblement d’incapacitat de participar al mateix nivell que voldrien que el grup anés. Els Set-ciències són unes persones complexes perquè poden semblar perdonavides fatxendosos [bullies], i mentre ells tenen certament la raó, els altres els prenen com a blanc de tir. Poden també ser persuasius, fins i tot poden dirigir-se als companys com a instructors de criatures.
Hi ha set-ciències que dominen converses i hi ha Set-ciències que les tallen. També hi ha Set-ciències que s’inventen el que diuen.
7. ELS CAGADUBTES, ELS INDECISOS i ELS VACIL·LANTS
Rere un indecís hi ha un perfeccionista provant de sortir. Però només ho prova: mai no surt. Hi ha dos tipus de Cagadubtes: els qui si no es fan les coses a la seva manera prefereixen no fer-les i els qui proven d’injectar qualsevol projecte amb altres punts de vista, frustrant tothom qui intervingui en el projecte. Sovint, els Cagadubtes no es comuniquen bé: ho fan amb petites frases. Aquesta petita informació és ignorada pel grup, que ja està frustrat per la manca de comunicació que ja han rebut d’ells. Preocupats per com són rebuts pels seus companys, això pot agreujar la situació: senten que les seves opinions no importen o que algú els vol portar problemes.
Quina feinada, oi?
Al llibre, també es repeteix que no ens agafem res personalment. I que hi ha set personalitats difícils a qualsevol àmbit de treball. Totes set porten problemes, però que, com que els companys de treball no es trien i cal treballar amb ells tant si volem com si no, hi ha alguns consells bàsics per sortir-nos-en amb la nostra. El lema del llibre és: "no hi ha cap persona difícil, només hi ha gent que hem d’aprendre a tractar". Resumeixo les personalitats i els consells que dóna a continuació:
1. ELS HOSTILS, AGRESSIUS, BEL·LIGERANTS i OFENSIUS
Són els més alarmants i abominables perquè sovint gallegen i són uns monstres del control. Es poden subdividir en tres tipus:
a) ELS TANCS SHERMAN: Representen el que una personalitat hostil fa: surten carregant, són abusius, intimidatoris i aclaparadors. Ataquen comportaments individuals i característiques personals; bombardegen amb crítiques i arguments implacables; aconsegueixen els seus objectius a curt termini, però a costa de perdre amics i d’erosionar a llarg termini les relacions personals. També, tenen una necessitat imperiosa de manifestar-se a si mateixos i als altres que el seu punt de vista del món és el correcte. Així, tenen un fort sentit de com han d’actuar els altres, i no tenen por de dir-ho. La millor arma dels Tancs Sherman és l’agressivitat i la confiança. El lema bàsic d’un Tanc Sherman és: “si jo puc donar a entendre que tu ets dèbil, vacil·lant o equívoc, aleshores jo semblaré, a mi i als altres, fort i segur”.
b) ELS FRANCTIRADORS: No fan tant mal com els Tancs Sherman, però també són mortals. Prefereixen un atansament a cobert. Rere una façana de simpatia, sempre ataquen amb llançaments a l’atzar, l’ús d’insinuacions i bromes verinoses. Són uns constrenyedors socials perquè creen un lloc protegit des del qual poden atacar els objectius amb ira o enveja. Aparellen els seus míssils verbals amb senyals no verbals d’alegria i amistat; això crea una situació on cada contestació que se’ls dóna pot semblar un acte agressiu, la qual cosa fa que hom sembli qui ataca quan realment hom s’està defensant. Com els Tancs Sherman, els Franctiradors pensen que queden bé fent quedar els altres malament. Tenen un fort sentit del que els altres han de fer, però els seus comentaris feridors sovint allunyen més els companys que no pas donen bons resultats.
c) ELS EXPLOSIUS: Es caracteritzen per atacs de còlera que semblen sota control. Les enrabiades sobresurten de cop a les converses i les tertúlies que semblen començar amistosament, i neixen quan els Explosius se senten físicament o psíquicament ferits. En la majoria dels casos aquesta resposta fatal és primer amb ira i després amb culpes i recels.
2. ELS RONDINAIRES i ELS GEMEGOSOS
Els Rondinaires es queixen per no-res però mai no actuen ni canvien res. És com si els agradés tenir sempre alguna cosa per queixar-se. No tenen queixes importants. A vegades fan una queixa d’un problema real, però no tenen cap interès per solucionar el problema. Les queixes constants fan que la gent que hi ha al voltant se sentin a la defensiva. Els Rondinaires es veuen a ells mateixos com a individus sense poder, preceptius i perfectes: això fa que converteixin un problema fàcil en una queixa. El seu sentiment d’impotència fa que ells pensin que no poden canviar res, i per això pensen que és millor queixar-se als qui ells pensen que poden canviar les coses. La seva actitud preceptiva els dóna el recte sentit de com han de ser les coses, i qualsevol desviació d’aquest sentit produeix la queixa. La queixa és per als Rondinaires una via per a confirmar que ells no estan al control o no són responsables de coses que s’han fet malament, i això els reafirma en el perfeccionisme i les ganes de tornar-se a queixar.
3. ELS CALLATS i ELS INDIFERENTS-SENSE-RESPOSTA
Els Callats tenen una situació desagradable de tancament. El silenci i la manca de resposta són, en primer lloc, una arma defensiva per tal d’evitar de mostrar com són i, per tant, evitar que algú els renyi; en segon lloc, poden ser usats com a agressió, un artefacte ofensiu que fereix denegant qualsevol accés. A vegades, el silenci és una manera d’evitar la pròpia realitat. El silenci pot ser una màscara de la por, de la fosca ira o, fins i tot, d’un refús malèvol a cooperar.
Perquè callen, és difícil tractar els Callats: no se senten capaços per parlar obertament i, quan parlen, noteu que ho fan enmig llargues pauses a causa de la manca de confiança que tenen amb ells mateixos i amb les seves vides. Això pot resultar una interrupció de la comunicació, la qual cosa condueix a una interacció improductiva.
4. ELS CADELLS I ELS CONFORMISTES
Els Cadells volen ser amics amb tothom, els agrada l’atenció: sempre són raonables, sincers i encoratjadors. El mètode per a guanyar l’acceptació de tothom consisteix a dir coses que satisfan l’oïda, sovint amb humor. Els Cadells presenten un problema quan un s’adona que estan d’acord amb els teus plans només per a decebre’t i fallar-te: la seva forta necessitat de donar i rebre amistat pot xocar amb els aspectes negatius de la realitat. Més que fer amics o perdre’n, els Cadells es comprometen a accions que ells no poden seguir o senzillament mai no seguiran.
5. ELS NEGATIUS
Els Negatius són una influència corrosiva per als grups i un descoratjament per a l’individu. No només no estan d’acord amb el grup, sinó que són els primers a criticar qualsevol projecte. Sovint també són escèptics. Posen pegues per qualsevol cosa que es diu. Sovint fan adeptes i l’ambient es torna en una negativitat crònica. A dins qualsevol Negatiu sempre hi ha persones amb conflictes interns. Venint d’un sentiment de no tenir poder sobre la pròpia vida, els Negatius són incapaços de treballar sense la decepció dels humans. Tot i que estan profundament amargats amb la vida i amb com aquesta els tracta, són capaços de treballar molt bé. Tanmateix, si no estan controlant directament el projecte, aquest fracassarà perquè creuen que no hi ha ningú que el pugui portar a terme com ho fan ells.
6. ELS SET-CIÈNCIES
Tenint una profunda necessitat d’ésser reconeguts a partir de les seves habilitats intel·lectuals, els Set-ciències poden ser avorrits. Poden provocar al grup de treball sentiments d’ira o ressentiment. Els Set-ciències pateixen de vanitat o possiblement d’incapacitat de participar al mateix nivell que voldrien que el grup anés. Els Set-ciències són unes persones complexes perquè poden semblar perdonavides fatxendosos [bullies], i mentre ells tenen certament la raó, els altres els prenen com a blanc de tir. Poden també ser persuasius, fins i tot poden dirigir-se als companys com a instructors de criatures.
Hi ha set-ciències que dominen converses i hi ha Set-ciències que les tallen. També hi ha Set-ciències que s’inventen el que diuen.
7. ELS CAGADUBTES, ELS INDECISOS i ELS VACIL·LANTS
Rere un indecís hi ha un perfeccionista provant de sortir. Però només ho prova: mai no surt. Hi ha dos tipus de Cagadubtes: els qui si no es fan les coses a la seva manera prefereixen no fer-les i els qui proven d’injectar qualsevol projecte amb altres punts de vista, frustrant tothom qui intervingui en el projecte. Sovint, els Cagadubtes no es comuniquen bé: ho fan amb petites frases. Aquesta petita informació és ignorada pel grup, que ja està frustrat per la manca de comunicació que ja han rebut d’ells. Preocupats per com són rebuts pels seus companys, això pot agreujar la situació: senten que les seves opinions no importen o que algú els vol portar problemes.
Quina feinada, oi?
Etiquetes de comentaris: lectures i observacions, Roy Lilley
4 comentaris:
Ja veig que has treballat intensament! Ens tens a tots classifictats, ja?
Recorda què s'ha de fer en cada cas. Jo ja en prenc nota, però hi ha gent que no es pot encasellar!!!
Molta feinada, sí senyor. Però està molt bé la llista, ens l'hauriem d'apendre, encara que, com diu l'anònim, hi ha gent que no es pot encasellar en cap classificació.
al llibre també diu com encasellar la gent, però jo no ho tinc gaire clar.
També diu que abans ens hem d'aprendre a encasellar nosaltres sols.
Apa.
Una amiga que estudió PNL me indicó algunos recursos para luchar contra los Francotiradores. Las puse en práctica y en más de una ocasión funcionaron bien, lo cual es de agradecer si eres una persona no beligerante que es lenta para defenderse de ataques disfrazados de simpatía.
De la interesante lista que has colgado, me interesa especialmente esto sobre ese tipo de individuos:
"Rere una façana de simpatia, sempre ataquen amb llançaments a l’atzar, l’ús d’insinuacions i bromes verinoses. Són uns constrenyedors socials perquè creen un lloc protegit des del qual poden atacar els objectius amb ira o enveja. Aparellen els seus míssils verbals amb senyals no verbals d’alegria i amistat; això crea una situació on cada contestació que se’ls dóna pot semblar un acte agressiu, la qual cosa fa que hom sembli qui ataca quan realment hom s’està defensant."
Tras 4 años de trabajo con un grupo de personas he tenido que dejarlo porque había una a quien esta definición se le ajustaba al milímetro. No me siento vencido. Los demás le reían las gracias y me di cuenta de que yo no les importaba, de que él nunca saldría de su cobardía, ni perderia su mala leche ni su cinismo ni su egoísmo. Para los demás era yo quien creaba la tensión (porque yo no le reía las gracias y me mantenía en mi distante actitud de "A mí no me la das"), hasta que un día él perdió los papeles en una escena en que yo no tuve nada que ver (faltó al respeto a varias personas). No sé si entonces vieron qué clase de persona había venido siendo él -la que ni trabaja ni deja trabajar-, pero ya no me importaba, yo ya no tenía nada que hacer allí con aquella gente que había considerado amiga mía.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home