el manifest contra-sexual: epistemologia del dildo
L'any 2002 vaig assistir a la presentació d'un llibre: Manifiesto contra-sexual. Prácticas subversivas de identidad sexual, de Beatriz Preciado. Recordo que en la seva presentació-conferència, vaig riure molt: em va fer molta gràcia veure una filòsofa projectant transparències per fer una lliçó pràctica sobre la dildotectònica i la contra-sexualitat. Tanmateix, ara que m'he llegit el llibre, el riure ha passat a ser un somriure i reconec que són molt interessants les aportacions que fa (en alguns casos, va tan enllà que arriba fins i tot a la desmesura).
No faré cap explicació sobre les teories de Lacan, Derrida, Lyotard, Deleuze, Foucault, Wittig, Mohanty, Butler o Sedgwick, sobre les quals s'inspira, es basa i fins i tot critica irònicament (algun dia ho faré, sobretot dels últims quatre noms per la importància que estan tenint en els estudis gais i lèsbics). El que sí faré és una brevíssima nota de la teoria de Preciado.
L'autora, professora de 'Teroia del cos' i 'Teoria contemporània del Gènere' a la Universitat de París-Sant Denis, fa una proposta de subversió, no només sexual sinó també política, criticant àcidament el món heterocentrista i posant de manifest els mecanismes de poder cultural, social i polític que han construït els clàssics sexes i els recents gèneres. També afirma que el desig, l'excitació sexual i l'orgasme, no són sinó els productes retrospectius de la tecnologia sexual que identifica els òrgans reproductius com a òrgans sexuals, en detriment de la totalitat del cos.
Preciado es basa en les teories deconstructivistes de Derrida per construir una societat d'equivalència, no d'igualtat, de "subjectes parlants" que estableixin relacions sexuals de forma contractual, i fa un estudi i praxi de les tecnologies del sexe, amb un protagonista principal: el dildo o "pròtesi productora de plaer".
No faré cap explicació sobre les teories de Lacan, Derrida, Lyotard, Deleuze, Foucault, Wittig, Mohanty, Butler o Sedgwick, sobre les quals s'inspira, es basa i fins i tot critica irònicament (algun dia ho faré, sobretot dels últims quatre noms per la importància que estan tenint en els estudis gais i lèsbics). El que sí faré és una brevíssima nota de la teoria de Preciado.
L'autora, professora de 'Teroia del cos' i 'Teoria contemporània del Gènere' a la Universitat de París-Sant Denis, fa una proposta de subversió, no només sexual sinó també política, criticant àcidament el món heterocentrista i posant de manifest els mecanismes de poder cultural, social i polític que han construït els clàssics sexes i els recents gèneres. També afirma que el desig, l'excitació sexual i l'orgasme, no són sinó els productes retrospectius de la tecnologia sexual que identifica els òrgans reproductius com a òrgans sexuals, en detriment de la totalitat del cos.
Preciado es basa en les teories deconstructivistes de Derrida per construir una societat d'equivalència, no d'igualtat, de "subjectes parlants" que estableixin relacions sexuals de forma contractual, i fa un estudi i praxi de les tecnologies del sexe, amb un protagonista principal: el dildo o "pròtesi productora de plaer".
"¿Dónde se encuentra el sexo de un cuerpo que lleva un dildo? En sí, el dildo: ¿es un atributo femenino o masculino? ¿Dónde transcurrre el goce cuando se folla con un dildo? ¿Quén goza? ¿Cuántos penes tiene un hombre que lleva un dildo? Si el dildo no es más que un "sustituto artificial" del pene, ¿cómo explicar que los hombres que ya tienen un pene empleen cinturones-pollas? ¿Cómo seguir hablando del dildo como "la reproducción de un pene artificial que vendría a colmar una falta" cuando se utilizan dos o varios dildos? ¿Podemos seguir tomando la imagen "natural" del cuerpo masculino como referente de imitación, cuando el dildo se coloca en otra parte del cuerpo (brazo, antebrazo, muslo) distinta a la región pelviana? ¿Cuál es la diferencia estructural entre un dildo y un vibrador?, ¿y entre un dildo y un látigo? Y ¿cuál es la relación estructural entre un cinturón-polla y un cinturón de castidad? Dicho de otra manera, ¿está el dildo ligado genealógicamente al pene a través de una lógica de imitación o, más bien, a la tecnologías de represión-producción de placer del cinturón de castidad y del vibrador clitoridiano?"
"Podríamos decir que un dildo no es una "polla de plástico", sino que más bien, y pese a las apariencias, una polla es un dildo de carne."
Sona enrevessat, però la crítica és sòlida i ben argumentada, i ataca el pensament convencional: Preciado fa una una proposta revolucionària per a qui estigui interessat en la recerca de noves formes del jo i per a qui se senti exclòs de l'heterocentrisme. Per a qui en vulgui saber més, que vagi a la webografia següent:
Etiquetes de comentaris: Alejandro Jodorowsky, Beatriz Preciado, Chandra Mohanty, Eve Kosofsky Sedgwick, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan, Jean-François Lyotard, Judith Butler, lectures i observacions, Michel Foucault, Monique Wittig
4 comentaris:
Bon any nou!
igualment, deric!
Sr.Sobrer: la música encara sona!
Sr. Substitut: la musiqueta deu sonar dins el seu cap, perquè el que és en el meu ordinador, no sona, i la vaig esborrar ahir.
No entenc què deu estar passant.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home