A l'armari dels mentiders

Ahir vaig anar a veure Infiltrados (The Departed, 2006). Com ja va fer a El talent de Mr Ripley (The Talented Mr Ripley, 2006), Matt Damon ens torna a oferir un personatge amb una doble vida: un mentider que es fa passar per home bo quan, en realitat, és un ésser consagrat a fer el mal.
La pel·lícula, mitjançant un joc de miralls (Leonardo di Caprio és un home bo que aparenta ser dolent) presenta com s'arriba a patir portant una dualitat soterrada, i com aparença i realitat es complementen, ara arriscadament, adés psicològicament.
Em va semblar interessant veure com, rere qualsevol persona que viu o ha viscut envoltat de mentides, hi ha la necessitat implícita de no refiar-se de ningú.
No deixa de ser un thriller més, però és interessant.
La pel·lícula, mitjançant un joc de miralls (Leonardo di Caprio és un home bo que aparenta ser dolent) presenta com s'arriba a patir portant una dualitat soterrada, i com aparença i realitat es complementen, ara arriscadament, adés psicològicament.
Em va semblar interessant veure com, rere qualsevol persona que viu o ha viscut envoltat de mentides, hi ha la necessitat implícita de no refiar-se de ningú.
No deixa de ser un thriller més, però és interessant.
Etiquetes de comentaris: lectures i observacions, Leonardo di Caprio, Matt Damon

1 comentaris:
és que no hi ha ningú bo ni ningú dolent al 100% excepte a les pelis dolentes
Publica un comentari a l'entrada
<< Home