escriptors sense imaginació
Ahir vaig anar a mirar llibreries. Vaig topar amb un llibre escrit per Fernando Trías de Bes titulat El col·leccionista de sons (2007) que, a la contraportada, hi deia:
"Basada en la llegenda i en l'òpera de Tristany i Isolda, aquesta novel·la és una èpica història d'amor, ambientada en ple auge del romanticisme alemany. Des de ben petit Ludwig Schmitt von Carlsburg té un do extraordinari: és capaç de captar tots els sons, conservar-los i interioritzar-los. Passa la infantesa col·leccionant-ne obsessivament, fins que un dia s'adona que només n'hi falta un: "un so celestial, màgic i etern", el so pel qual homes i dones vendrien l'ànima al diable, el so de l'amor perfecte. I dedicarà totes les seves energies a trobar-lo. Amb els anys Ludwig es convertirà en un cantant d'òpera esplèndid, genial, capaç d'interpretar qualsevol gran obra. Però inexorablement el seu do comporta una maledicció. Aquell so esmunyedís, introbable, domina la seva voluntat i, a la recerca de l'amor perfecte, farà que es converteixi en el seductor i l'assassí més inquietant d'Alemanya."
No us sona, l'argument? Què passa, que ja no hi ha imaginació entre els escriptors o què? O és que ens volen donar garses per perdius? El dia que vulgui rellegir El romanç de Tristany i Isolda, ja ho faré en la versió que admirablement féu Joseph Bédier i, quan vulgui rellegir El Perfum, ho faré en la versió de Patrick Süskind.
Dóna la sensació que l'autor d'aquest llibre prefereix l'aplicació de les ciències empresarials al món del llibre abans que consagrar-se a l'art d'escriure.
Etiquetes de comentaris: Fernando Trías de Bes, Joseph Bédier, lectures i observacions, Patrick Süskind, Tristany i Isolda
4 comentaris:
quants exemplars se n'han venut del llibre?
segur que els qui l'han llegit l'han trobat molt original i molt ben escrit.
Podeu umaginar com és: en una entrevista deia: Dedica muchas horas del día a pensar, su actividad favorita. Un día escuchó en la radio una frase que pronunció Rosa Regàs cuando recogía el premio Planeta: "Con este dinero voy a poder comprar el único bien personal que de verdad deseo: tiempo".
Bruixeta, no sé quants exemplars s'han venut del llibre. Pel que fa a l'entrevista, si dedica moltes hores al dia a pensar, hauria de ser més original, no? I si necessita més hores perquè no en té prou per pensar més, que no les malgasti escrivint temes que ja s'han tractat.
Qualsevol persona que hagi pres una decisió important en la seva vida a partir d'una frase de Rosa Regàs, ja es veu que no farà res de bo en aquesta vida. Tampoc no serà capaç d'escriure una obra, ja no dic original, però almenys pròpia.
Substitut, el seu darrer comentari és tan ple de veritat que m'ha deixat espaterrat.
No només hi estic d'acord, sinó que el trobo encertadíssim.
:)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home