28 de setembre 2007

la contenció i la mesura de l'enyor



Llegeixo al diari, en una entrevista que se li fa a Vicent Alonso, poeta i traductor dels Assaigs de Montaigne, que després d'haver-se passat quinze anys llegint-lo i traduint-lo, ara es troba totalment desemparat:

"La meva relació com a lector amb Montaigne dura fa molt. Tant, que quan acabi tota aquesta aventura de la traducció fins i tot no sé què serà de mi... Em quedaré bastant orfe. Potser començaré una altra etapa, rellegint-lo des d'altres perspectives. Però evidentment sense ell, fins i tot biogràficament, és que no sóc res."

Jordi Bayod, al pròleg de l'edició de
La servitud voluntària d'Étienne de La Boétie, la Carta sobre la mort de La Boétie i L'amistat de Montaigne, recorda la llegendària amistat entre un escriptor i l'altre i la mort del primer (La Boétie) com a causa del segon (Montaigne) per a posar-se a escriure els Assaigs:

"Però els Assaigs neixen de la pèrdua de La Boétie també en un sentit més primari. L'afany d'autorepresentació de Montaigne és inseparable, al capdavall, de la passió per comunicar-se. [...] Tanmateix, [Montaigne] no és gens amant de les relacions comunes i se satisfà només amb l'amistat extraordinària que l'impulsa "a tota vela": ¿a quin interlocutor adreçar-se? Se sent "animal de companyia, no pas de ramat", i no pot desprendre's d'"un desig fantàstic de quelcom que no puc recobrar": ¿amb qui comunicar-se? Potser hauria escrit cartes en comptes d'Assaigs, diu, "si hagués tingut a qui parlar", i tot seguit evoca una altra vegada l'absència de La Boétie." (pàgs.62-63)

Per a Montaigne, la mort de La Boétie el va empènyer a posar-se a escriure els seus Assaigs. Per a Vicent Alonso, la lectura i la fascinació de Montaigne el va posar-se a rellegir-lo i a traduir-lo, fins al punt que ara que acaba la feina es troba completament desemparat i orfe.

Hi ha pèrdues que generen obres colossals. Hi ha lectures que ens canvien els llocs, els objectes i les persones que ens pensàvem que teníem al nostre voltant.

I a vosaltres, què us ha fet canviar l'òptica de tot, fins i tot de la vostra vida?

Etiquetes de comentaris: , , , ,

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

1 comentaris:

Anonymous nilex ha dit...

Una malaltia greu, l'epidèmia del segle XXI, que ha afectat a un familiar molt proper.
M'ha fet replantejar la importància de les coses, ponderar-les en la seva justa (per a mi) mesura.
Relativitzo més el que em passa i dono un altre valor a determinades coses...

25 d’octubre, 2007 08:37  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home